Papers amb ACCENT

El cocodril i altres narracions recull quatre obres satíriques de Dostoievski que no havien conegut, encara, traducció en llengua catalana: Un episodi vergonyós, Bobok, L’esposa d’un altre i el marit sota el llit i El cocodril.

Les quatre narracions que conformen aquest llibre abracen des de l’etapa de joventut de l’autor fins a un període de plena maduresa literària, previ a la redacció de Crim i càstig.

Dostoievski hi combina diversos gèneres, estils i procediments narratius, amb un extraordinari talent satíric, la intensitat del qual difícilment tornarem a trobar en la seva obra posterior.

El lector reconeixerà, en cada un dels relats, el temperament dramàtic i l’agudesa de penetració en les ombres de la consciència humana pròpies de qui és, sens dubte, un dels més grans escriptors de tots els temps.

La ciutat de les finestres

Pau Planas i Puigbert

I la ciutat, ara, dorm en un d'aquests meandres que retornen, fangosos, aparentment immòbils, dissimulant per evitar encarar la recta final, i els dies semblen haver-se convertit en fútils jocs de llums fredes que es recargolen sobre si mateixes com mals de ventre soferts en una intimitat silenciosa.

Una teoria de la justícia

John Rawls

traductor: Joan Vergés Gifra, Oriol Farrés Juste

La matinada clara

Maria Cabrera i Callís, Maria Alcaraz i Frasquet

d'un temps ençà experimento el fosc plaer de no dormir a les nits: el son se m'ha tornat fràgil, trencadís com l'esquelet d'un nadó. per això de matinada, a l'hora punta de la lucidesa, em dedico a fotografiar les antenes dels terrats i les copes nues dels arbres: tinc la intuïció que me'n sabran dir alguna cosa, de l'arquitectura rompuda del paradís. el vers del títol, de papasseit, fa molts anys que el duc, com un amulet, a l'infern de l'americana.

Utopia

Thomas More

traductor: Joan Manuel del Pozo

Publicada per primera vegada en llatí l’any 1516, Utopia és l’obra més destacable del brillant humanista anglès Thomas More, l’home que Enric VIII va decapitar perquè es negava a acceptar que el rei capitanegés l’Església d’Anglaterra.
Aquest enlloc que és l’illa d’Utopia, More se’l va imaginar com un paradís de tolerància religiosa, on no hi faltava ni la feina ni els recursos per a tothom, on ningú no tenia més que els altres perquè tots els béns eren en comú i d’on la violència i el vici eren exclosos.
Durant cinc-cents anys, el somni utòpic de More ha inspirat des de cristians fins a comunistes. Cada època ha llegit Utopia d’una manera diferent, perquè a cada època li corresponen també les seves pròpies utopies. Ara, finalment, els nostres lectors tenen també la possibilitat de llegir en la seva pròpia llengua la primera traducció catalana contemporània feta directament del llatí d’aquest clàssic de l’humanisme europeu, gràcies a la traducció experta i vibrant de Joan Manuel del Pozo.

Coses que passen

Grégoire Bouillier

traductor: Isabel Olid Báez

A l’escola primària, vaig obtenir la meva millor nota de redacció explicant el mercat de Marràqueix, els seus colors brillants i les seves olors embriagadores. La mestra va llegir el meu text davant de tothom i fins i tot el va passar a altres classes. Va ser el meu primer èxit al món. Em va fer reflexionar molt sobre la literatura i sobre la impostura: no havia estat mai a Marràqueix i no tenia olfacte.

Coses que passen és el relat colpidor de la vida d’un personatge, Grégoire Bouillier, dibuixada mitjançant breus episodis, plens de comicitat i de violència, una existència simètrica on cada detall de la infància troba correspondència en l’edat adulta. Autobiografia o literatura? Coses que passen és la primera obra de Grégoire Bouillier traduïda al català.

Camins particulars

Lluís Freixas Mascort

autor del pròleg: Miquel Pairolí

(...) el vell professor perseguit per una bella fantasma que té sobre els genolls una novel·la de John Steinbeck, l'home que no pot suportar la soledat dominical, el malalt no gens imaginari, perdut en el blanc laberint angoixós i kafkià dels hospitals, l'home que espera pacientment el temps d'executar una venjança, l'immigrant que sobreviu a la mar i a la clandestinitat, el periodista de guerra que espera el tret que sap que no podrà sentir (...).