(Oranienbaum, 1882 – Nova York, 1971).
Igor Stravinski és un dels compositors més influents, innovadors i independents del segle XX. Deixeble de Rimski-Kórsakov, es va donar a conèixer amb tres ballets: L’ocell de foc (1911), Petruixka (1912) i La consagració de la primavera (1913). L’estrena d’aquesta última obra al Teatre dels Camps Elisis de París es va convertir en un dels escàndols musicals més recordats del segle XX. Visqué a Rússia, a França, a Suïssa i als Estats Units. Va escriure un centenar d’obres, entre les quals destaquen La història del soldat (1918), Les noces (1923), Èdip rei (1927) Simfonia dels salms (1930), Canticum sacrum (1956), o Rèquiem (1963). A més de compositor, va ser pianista i director d’orquestra, intèrpret sovint de les seves pròpies obres.
Paral·lelament a la seva activitat musical, va publicar diversos llibres, com Cròniques de la meva vida (1935) i Converses amb Stravinski (1959), tots dos amb Robert Craft. El seu llibre més influent, però, ha estat clarament la Poètica musical (1942).
En forma de sis lliçons
Edicions A Petició, SL © 2007.
CIF B17741240. Pl. d'Europa, 3-2n-2a de Girona.
inscrita al Registre Mercantil de Girona, al Volum 1919, Foli 108, Secció 8, full núm. GI-31787, inscripció 1a