Maria Alcaraz i Frasquet (Rafelcofer, 1979). És llicenciada en Belles Arts. Ha viscut a València, Barcelona i Brussel·les, i actualment resideix a Rafelcofer (la Safor, València). Ha il·lustrat el llibre infantil d'Antònia Martínez Vénen d'orient? Una pregunta com qualsevol altra (Edicions 96, 2007) i ha publicat els seus dibuixos a El País, El Periódico i el fanzine Malalletra. Darrerament explora la tècnica del collage, que ha fet servir en la seva exposició «Souvenirs» i en les il·lustracions de La matinada clara.

Grégoire Bouillier (Tizi-Ouzou, Algèria, 1960). Després de néixer a Algèria, on el seu pare feia el servei militar, es trasllada a París, on viu actualment. Ha fet de pintor i de periodista. La publicació de la seva primera novel·la, Coses que passen (Rapport sur moi), el va convertir en un autor revelació a França i li va valer el prestigiós Prix Flore l’any 2002. Des d’aleshores ha publicat L’invité mystère (2004) i Cap Canaveral (2008), sempre a Éditions Allia.

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983). És llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística. Actualment viu a cavall entre Barcelona i Girona, amb un empelt d’Arbúcies i un altre de l’Alguer. L’any 2002 va guanyar el premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2002), i d’aleshores ençà no ha deixat d’escriure. A poc a poc, però: perquè no se li vessin els versos abans de dir-los.

(Barcelona, 1951).

Enric Casasses i Figueres,poeta, dramaturg, traductor. Home de lletres. Ha viscut a Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llumessanes (Menorca) i Berlín. Des de 1997 resideix novament a Barcelona.

Recita habitualment l’obra poètica pròpia i la d’altri, i així ha contribuït a fer recuperar el caràcter oral de la poesia. Des del 1972 ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen La bragueta encallada (Druïda, 1972), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Empúries, 1994 i 2007), Uh (Container, 1997 i Pagès Editors, 2007), Coltells (Llibres del Segle, 1998) i Que dormim? (Empúries, 2002), i un parell de discs de poesia amb música, El pa de navegar amb Manel Pugès (Zanfonia, 1999) i La manera més salvatge amb Pascal Comelade (Discmedi, 2006).

Ha obtingut el premi de la Crítica Serra d’Or (1993) per La cosa aquella (Empúries 1991) i el Premi de la Crítica de poesia catalana perNo hi érem (Empúries, 1993). S’ha convertit en un punt de referència dins el paisatge poètic català i el seu nom s’ha fet un lloc entre els imprescindibles de la literatura de les darreres dècades.

(Langres, 1713 – París, 1784).

Escriptor, filòsof i enciclopedista francès. Nascut en el si d’una família burgesa benestant, estudia llengües clàssiques, medicina i música a París, on entra en contacte amb les idees il·lustrades i amb personatges com Rousseau, Condillac i d’Alembert, amb qui durà a terme l’obra de la seva vida, L’Enciclopèdia. És autor, a més, d’obres filosòfiques (Pensaments filosòfics, El passeig de l’escèptic, El somni de d’Alembert, etc.), literàries (La religiosa, Jaques el fatalista, etc.), polítiques (Carta sobre el comerç dels llibres), a més de traduccions (de Plató, Shaftesbury, etc.), obres moralistes, científiques, i de crítica literària o pictòrica. Quan va morir, la seva biblioteca va ser adquirida per Caterina II de Rússia i enviada a Sant Petersburg. Això va permetre conservar algunes obres de Diderot que havien romàs inèdites fins aleshores, com El nebot de Rameau.

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, 1821- Sant Petersburg, 1881). És un dels grans noms de la literatura universal. Essencialment reconegut com a autor de cinc grans obres: Crim i càstig (1866), L’idiota (1869), Els dimonis (1872), L’adolescent (1875) i Els germans Karamàzov (1880). Són obres que pertanyen al període de maduresa artística de l’escriptor i destaquen pel seu domini de l’accent tràgic i per la seva vessant particularment filosòfica. Foren escrites després de patir greus trastorns emocionals i psíquics, conseqüència del seu pas per la presó i d’una condemna a mort, que li fou commutada minuts abans de ser executat. Altres obres importants de Dostoievski són Les nits blanques (1848), Apunts del subsòl (1864), o L’adolescent (1875). Els quatre relats que presentem en aquest volum contrasten amb la resta de l’obra de Dostoievski pel seu caràcter humorístic i el contingut de crítica social.

Ponç Feliu Llansa (Sant Mori, 1945), advocat i jutge. Ha estat degà del Col·legi d’Advocats de Girona, membre fundador del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Forma part de l’Associació de Jutges per la Democràcia i ha rebut la Creu de Sant Raimon de Penyafort.

L’hostal de l’estrella. Converses amb Josep Palau i Fabre és el seu quart llibre, després d’haver publicat L’avi Siset (Planeta, 2004), L’any que va ploure cendra (Planeta, 2004), i En el temps de les fronteres (Brau, 2008).

(Cassà de la Selva, 1964).

Lluís Freixas Mascort s’ha dedicat al periodisme per obligació, a l’escriptura per devoció, i a la lectura per vici.

Ha publicat dos llibres de poesia: La confederació de les ànimes (Lumen, 2000), obra guanyadora del premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, publicada en edició bilingüe català-castellà, i L’epifania de les cisternes (Columna, 1997), que va obtenir el premi Recull de Blanes. L’any 1995 va ser finalista del premi Miquel de Palol de Poesia (premis Prudenci Bertrana). Ara publica el llibre de relats Camins particulars, després de gairebé deu anys de silenci editorial, tot i que en aquest període ha publicat contes, assajos i poemes en diversos volums col·lectius, revistes i antologies poètiques.

Va abandonar la dedicació professional al periodisme després de divuit anys d’exercici. Des de 2003, es dedica a la gestió cultural. Combina aquesta activitat amb l’articulisme i la coordinació de clubs de lectura i tallers literaris en biblioteques i centres culturals. Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris, entre els quals el Festival de Poesia de Girona entre els anys 1998 i 2004.

(Freiberg, 1856 – Londres, 1939).

Sigmund Freud , neuròleg, psiquiatra i filòsof austríac. Un dels pensadors més influents del segle XX. A partir d’estudis sobre la hipnosi, va desenvolupar la teoria psicoanalítica com a mètode de curació mitjançant la verbalització i descoberta dels continguts de l’inconscient. Els seus escrits van ser rebuts amb gran recel en la Viena de principis del segle XX però encara avui exerceixen una poderosa influència i són objecte d’interès entre metges, filòsofs, literats, etc. Algunes de les seves obres més influents són La interpretació dels somnis(1900), Més enllà del principi de plaer (1920) i, sobretot, El malestar en la civilització (1930).

Thomas More (Londres, 7 de febrer del 1478 – 6 de juliol del 1535). Humanista, polític, jurista, poeta, traductor, filòsof i teòleg anglès. Canceller d’Enric VIII i amic d’Erasme de Rotterdam, que li va dedicar el seu Elogi de la follia. Va polemitzar amb els teòlegs reformistes de la seva època. La negativa de Thomas More a acceptar el divorci d’Enric VIII i Anna Bolena, així com a acceptar la llei de supremacia, que impedia a l’Església Catòlica de legislar en matèria religiosa a Anglaterra, li va valer l’acusació de traïció i la condemna a mort, per decapitació. Va ser canonitzat per Pius XI l’any 1935. La seva obra Utopia s’ha convertit en una de les més representatives de l’humanisme i la seva influència no ha deixat de fer-se sentir fins als nostres dies.

(Röcken, 1844 – Weimar, 1900).

Filòsof i filòleg. Les seves obres inclouen reflexions crítiques sobre la religió, la moral, la cultura, l'art i la filosofia. Nomenat professor de filologia clàssica a la Universitat de Basilea als 24 anys, abandona el càrrec deu anys més tard per problemes de salut amb els quals haurà de conviure al llarg de tota la vida. De la seva producció cal destacar El naixement de la tragèdia (1872), Humà, massa humà(1878), La gaia ciència (1882), Així parlà Zaratustra (1883-1885), Més enllà de bé i mal (1886), Genealogia de la moral (1887) i Ecce homo (1888), redactat a les vigílies d'una crisi que posà fi a la seva activitat intel·lectual. Amb un estil predominantment aforístic i poètic, els seus escrits han tingut un gran impacte en el pensament del segle XX, especialment en moviments com l'existencialisme o el postmodernisme.

(Barcelona, 1917-2008).

Poeta, narrador, assagista i dramaturg. Considerat un dels grans autors de la literatura catalana del segle XX. Contribueix a la recuperació de la nostra cultura després de la guerra civil, creant i dirigint la revista Poesia i organitzant múltiples recitals de poesia en català. La seva relació amb figures internacionals com Picasso, Artaud, Octavio Paz, Cocteau, Lorca o Alberti li va permetre connectar la cultura catalana amb els corrents artístics més importants del segle XX. És conegut arreu del món com un dels màxims experts en l’obra i la personalitat de Picasso. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d'altres. La pràctica totalitat de la seva obra literària es troba recollida en dos volums d’Obres completes (Gutemberg / Cercle de Lectors, 2005).

Entre els premis més importants que li han estat atorgats hi ha la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).

Pau Planas i Puigbert (Girona, 1974). Llicenciat en Història. Va ser guanyador del Premi Just Manuel Casero 2007 amb la novel·la La Nau (Amsterdam, 2008). Viu a Girona, on treballa d’administratiu. És autor del bloc pauplanas.blogspot.com

John Rawls (Baltimore, 1921- Lexington, 2002). L’interès de la vida de Rawls està lligat gairebé exclusivament a la carrera universitària que desenvolupà a la Universitat de Harvard i als llibres que publicà. Amb l’obra Una teoria de la justícia es va convertir en un clàssic del pensament polític de tots els temps. És l’obra, per exemple, que els jutges nord-americans utilitzen més a l’hora de fonamentar les seves sentències. En vida va publicar dos llibres més, Liberalisme polític (1993) i El dret de gents (1999).

(Trellech, 1872 – Penrhyndeudraeth, 1970).

Bertrand [Arthur William] Russell, filòsof, lògic i matemàtic gal·lès. Un dels pensadors més influents del segle XX. Premi Nobel de Literatura l’any 1950, es va destacar pel seu activisme pacifista, oposant-se a la cursa nuclear, i pel seu liberalisme polític, moral i religiós, que li comportà dures crítiques i penes de presó en dues ocasions.

Fundador de la filosofia analítica i professor de la Universitat de Cambridge, Bertrand Russell és autor de llibres com Iniciació a la filosofia (1927), Història social de la filosofia (1946) o Assaigs impopulars (1950).

(Oranienbaum, 1882 – Nova York, 1971).

Igor Stravinski és un dels compositors més influents, innovadors i independents del segle XX. Deixeble de Rimski-Kórsakov, es va donar a conèixer amb tres ballets: L’ocell de foc (1911), Petruixka (1912) i La consagració de la primavera (1913). L’estrena d’aquesta última obra al Teatre dels Camps Elisis de París es va convertir en un dels escàndols musicals més recordats del segle XX. Visqué a Rússia, a França, a Suïssa i als Estats Units. Va escriure un centenar d’obres, entre les quals destaquen La història del soldat (1918), Les noces(1923), Èdip rei (1927) Simfonia dels salms (1930), Canticum sacrum (1956), o Rèquiem (1963). A més de compositor, va ser pianista i director d’orquestra, intèrpret sovint de les seves pròpies obres.

Paral·lelament a la seva activitat musical, va publicar diversos llibres, com Cròniques de la meva vida (1935) i Converses amb Stravinski (1959), tots dos amb Robert Craft. El seu llibre més influent, però, ha estat clarament la Poètica musical (1942).

(Calella de la Costa, 1946).

Josep-Maria Terricabras Nogueras, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Entre altres llibres d'èxit, ha publicat: Ètica i llibertat, Fer filosofia avui, La comunicació, Atreveix-te a pensar, Raons i tòpics, I a tu, què t'importa?, Pensem-hi un minut i Qüestió de criteri. Ha editat i traduït obres de Wittgenstein i el projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. Ha dirigit l'edició actualitzada del Diccionario de filosofía en quatre volums de J. Ferrater Mora i és col·laborador habitual d'El Periódico, El Temps, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Des del 2003, té obert el portal de filosofia a internet www.terricabras-filosofia.cat

(Torí, 1936).

Gianni Vattimo és un dels filòsofs més importants de la segona meitat del segle XX. Després d’estudiar amb Gadamer i Loewith a Heidelberg, esdevé professor d’estètica i més tard catedràtic de filosofia teorètica a la Universitat de Torí, d’on també va ser degà de la Facultat de Lletres, en la dècada dels 70. Ha estat professor visitant en diverses universitats nord-americanes, ha dictat seminaris i conferències en universitats d’arreu del món i és doctor honoris causa per diverses universitats d’Europa i Sud-Amèrica. Ha compaginat la seva activitat acadèmica amb la política, sempre en partits d’esquerres, i entre 1999 i 2004 va ser diputat al Parlament Europeu.

Algunes de les seves obres més importants són Essere, storia e linguaggio in Heidegger (1963), Il soggetto e la maschera (1974), Il pensiero debole (1983), La società trasparente (1989), Credere di credere (1996), Nichilismo ed emancipazione. Etica, politica, diritto(2003), Il futuro della religione. Carità, ironia, solidarietà, en diàleg amb Richard Rorty (2005).

La seva obra completa està en curs de publicació a l’editorial Meltemi (Roma).

(Frèha (Tizi-Ouzou), 1962).

Poeta i novel·lista en llengua berber, amazic. Va néixer el 26 de setembre del 1962 a Frèha (Tizi-Ouzou), a la regió algeriana de la Cabília. Ha treballat com a periodista i l’any 1998 va fundar el seu propi diari (Racines / Iz’uran), quinzenari bilingüe francès/amazic orientat a la promoció de la literatura berber. Ha publicat els poemaris Les rêves de Ydir / Tirga n Yidir (1993) i Printemps / Tifeswin(2004) i les novel·les Tafrara (1995) i Lyil d wefru (2003). 

Defensor dels drets del poble berber i víctima de la persecució lingüística i integrista religiosa, s’ha vist obligat a acollir-se al programa Escriptor Refugiat del Centre Català del Pen Club, i resideix a Barcelona des de maig del 2006.

Carles Castellanos és professor a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. És enginyer industrial i lingüista, especialitzat en les llengües afroasiàtiques i en l'estandardització de les llengües. Doctorat a la UAB amb una tesi sobre l'estandardització de les llengües i l'aplicació a la llengua amaziga (1998). Autor de diverses obres lexicogràfiques i de diversos treballs de tema sociolingüístic i historiogràfic, ha desenvolupat diferents projectes d'aplicació de la informàtica a la llengua catalana. És coautor, entre d'altres obres, deLa llengua rifenya (UAB, 1995).

Joan Manuel del Pozo és professor de Filosofia de la Universitat de Girona, on explica filosofia antiga i filosofia política. La seva recerca es concentra, des de la tesi, en Ciceró entorn del qual ha fet diverses publicacions; també treballa com a membre del grup de recerca del seu departament en el camp de la filosofia política. Ha traduït al català, publicats  per la Fundació Bernat Metge, dos tractats filosòfics de Ciceró, el De natura deorum i el De re publica. Manté una intensa activitat com a conferenciant aquí i en diversos països. Com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona i conseller d'Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall. Actualment és conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Oriol Farrés Juste (Sabadell,1980). Ha treballat com a professor de secundària i actualment és professor de filosofia a la Universitat de Girona. Ha col·laborat en la redacció de manuals de filosofia i ha traduït La condició humana de Hannah Arendt (Barcelona: Empuries, 2009). Així mateix, és professor consultor del Instituto de Altos Estudios Universitarios.

Isabel Olid Báez (Mataró, 1977). És traductora i professora de llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertany al grup d’investigació sobre literatura infantil i juvenil GRETEL. Ha escrit diversos articles sobre literatura infantil i juvenil i ha traduït nombrosos llibres de l’anglès i el francès al català i el castellà. 

Margarida Ponsatí-Murlà (Figueres, 1980). Llicenciada en Filologia Eslava per la Universitat de Barcelona. Traductora i intèrpret del rus al català. Ha traduït, entre d’altres, els poetes Pàvel Lukiànov, Dmitri Vedeniapin, Denís Nóvikov, Borís Rizhii i Oleg Txukhóntsev. Professora de català a l’Escola d’Idiomes de la Universitat Autònoma de Barcelona. És presidenta de l’Associació RussoCatalana ARCA.

(Figueres, 1978).

Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. Premi Extraordinari de Llicenciatura (2003) i DEA en filosofia antiga (2007). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, El País, La Vanguardia). Codirector amb Georgina Reyner del Festival de Música Contemporània de Girona des de l’any 2002 i coordinador de la col·lecció d’assaig musical conTmpo-Documenta Universitaria. Ha traduït l’assaig Música experimental. De John Cage en endavant, amb Isabel Olid, i obres de Denis Diderot, Igor Stravinski o Gianni Vattimo. És professor de Filosofia Antiga de la Universitat de Girona.

(Calella de la Costa, 1946).

Josep-Maria Terricabras Nogueras, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Entre altres llibres d'èxit, ha publicat: Ètica i llibertat, Fer filosofia avui, La comunicació, Atreveix-te a pensar, Raons i tòpics, I a tu, què t'importa?, Pensem-hi un minut i Qüestió de criteri. Ha editat i traduït obres de Wittgenstein i el projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. Ha dirigit l'edició actualitzada del Diccionario de filosofía en quatre volums de J. Ferrater Mora i és col·laborador habitual d'El Periódico, El Temps, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Des del 2003, té obert el portal de filosofia a internet www.terricabras-filosofia.cat

(Banyoles, 1972).

Joan Vergés Gifra és professor de filosofia de la Universitat de Girona i professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat "Les esquerdes del liberalisme polític: una crítica filosòfica a John Rawls" (Barcelona: Pòrtic, 2006) i ha traduït nombroses obres filosòfiques d'autors com Richard Rorty, Richard M. Hare, Karl-Otto Apel o Agnes Heller.