autors

Alcaraz i Frasquet, Maria

més informació

Maria Alcaraz i Frasquet (Rafelcofer, 1979). És llicenciada en Belles Arts. Ha viscut a València, Barcelona i Brussel·les, i actualment resideix a Rafelcofer (la Safor, València). Ha il·lustrat el llibre infantil d'Antònia Martínez Vénen d'orient? Una pregunta com qualsevol altra (Edicions 96, 2007) i ha publicat els seus dibuixos a El País, El Periódico i el fanzine Malalletra. Darrerament explora la tècnica del collage, que ha fet servir en la seva exposició «Souvenirs» i en les il·lustracions de La matinada clara.

més informació

Bou Mas, Quim

més informació

Quim Bou Mas (Vidreres, 1971). Va estudiar al taller de dibuix, pintura i escultura de l’Emilia Xargay, i a l’Escola de Còmic Joso de Barcelona. Ha publicat diversos còmics a l’editorial Dolmen (Orn, Història Universal –cinc volums-, L’Illa de la Mà...), a l’Editorial Glenat (Serrallonga, Terra Baixa), a El Gamarús, Ediciones La Cúpula, a Maqui Edicions...  Combina els còmics amb la il·lustració de llibres infantils i juvenils (Edicions del Pirata, Barcanova...), llibres de text (Bromera, Vicens Vives, Casals...), i feines publicitàries. Durant 10 anys va ser professor de l’EMA (Escola Municipal d’Art de Girona).

Nominat a millor dibuixant en els premis del saló del Còmic de Barcelona (2008), ha estat guardonat amb diferents premis, entre els que cal destacar el de millor dibuixant de l'estat espanyol pel tercer àlbum d’Orn: Historia Universal, i el Premio de la Crítica 2009. En la categoria de votacions populars, ha rebut el premi a la millor obra del Saló del Còmic de Barcelona (2009; Orn, Història Universal, volum 2). Igualment, va rebre també el Premi Comicat (2009) al millor còmic per L'Illa de la Mà.

 

Més informació al bloc http://quimbou.blogspot.com/o al web www.quimbou.cat

 

més informació

Bouillier, Grégoire

més informació

Grégoire Bouillier (Tizi-Ouzou, Algèria, 1960). Després de néixer a Algèria, on el seu pare feia el servei militar, es trasllada a París, on viu actualment. Ha fet de pintor i de periodista. La publicació de la seva primera novel·la, Coses que passen (Rapport sur moi), el va convertir en un autor revelació a França i li va valer el prestigiós Prix Flore l’any 2002. Des d’aleshores ha publicat L’invité mystère (2004) i Cap Canaveral (2008), sempre a Éditions Allia.

 

més informació

Brugué Torruella, Quim

més informació
Quim Brugué és llicenciat en ciències econòmiques (Universitat Autònoma de Barcelona), diplomat en anàlisi de dades per a les ciències socials (Essex University) i doctor en ciència política i de l'administració (Universitat Autònoma de Barcelona). Estades de recerca a les Universitats d'Oxford i Cambridge i, actualment, catedràtic en ciència política i de l'administració en el departament de ciència política i dret públic de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'IGOP. En l'àmbit universitari ha estat coordinador de titulació, vice-degà d'ordenació acadèmica, coordinador del mestratge en Gestió Pública, coordinador de l'àrea de ciència política i director del programa de doctorat. Ha desenvolupat la seva activitat docent i investigadora en els àmbits de la gestió pública, el govern local, la participació ciutadana i l'anàlisi de les polítiques públiques. Entre el 2003 i el 2008 va ser director general de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

més informació

Cabrera i Callís, Maria

més informació

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983). És llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística. Actualment viu a cavall entre Barcelona i Girona, amb un empelt d’Arbúcies i un altre de l’Alguer. L’any 2002 va guanyar el premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2002), i d’aleshores ençà no ha deixat d’escriure. A poc a poc, però: perquè no se li vessin els versos abans de dir-los.

més informació

Casasses, Enric

més informació

(Barcelona, 1951).

Enric Casasses i Figueres,poeta, dramaturg, traductor. Home de lletres. Ha viscut a Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llumessanes (Menorca) i Berlín. Des de 1997 resideix novament a Barcelona.

Recita habitualment l’obra poètica pròpia i la d’altri, i així ha contribuït a fer recuperar el caràcter oral de la poesia. Des del 1972 ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen La bragueta encallada (Druïda, 1972), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Empúries, 1994 i 2007), Uh (Container, 1997 i Pagès Editors, 2007), Coltells (Llibres del Segle, 1998) i Que dormim? (Empúries, 2002), i un parell de discs de poesia amb música, El pa de navegar amb Manel Pugès (Zanfonia, 1999) i La manera més salvatge amb Pascal Comelade (Discmedi, 2006).

Ha obtingut el premi de la Crítica Serra d’Or (1993) per La cosa aquella (Empúries 1991) i el Premi de la Crítica de poesia catalana perNo hi érem (Empúries, 1993). S’ha convertit en un punt de referència dins el paisatge poètic català i el seu nom s’ha fet un lloc entre els imprescindibles de la literatura de les darreres dècades.

 

més informació

Diderot, Denis

més informació

(Langres, 1713 – París, 1784).

Escriptor, filòsof i enciclopedista francès. Nascut en el si d’una família burgesa benestant, estudia llengües clàssiques, medicina i música a París, on entra en contacte amb les idees il·lustrades i amb personatges com Rousseau, Condillac i d’Alembert, amb qui durà a terme l’obra de la seva vida, L’Enciclopèdia. És autor, a més, d’obres filosòfiques (Pensaments filosòficsEl passeig de l’escèpticEl somni de d’Alembert, etc.), literàries (La religiosaJaques el fatalista, etc.), polítiques (Carta sobre el comerç dels llibres), a més de traduccions (de Plató, Shaftesbury, etc.), obres moralistes, científiques, i de crítica literària o pictòrica. Quan va morir, la seva biblioteca va ser adquirida per Caterina II de Rússia i enviada a Sant Petersburg. Això va permetre conservar algunes obres de Diderot que havien romàs inèdites fins aleshores, com El nebot de Rameau.

més informació

Dostoievski, Fiódor

més informació

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, 1821- Sant Petersburg, 1881). És un dels grans noms de la literatura universal. Essencialment reconegut com a autor de cinc grans obres: Crim i càstig (1866), L’idiota (1869), Els dimonis (1872), L’adolescent (1875) i Els germans Karamàzov (1880). Són obres que pertanyen al període de maduresa artística de l’escriptor i destaquen pel seu domini de l’accent tràgic i per la seva vessant particularment filosòfica. Foren escrites després de patir greus trastorns emocionals i psíquics, conseqüència del seu pas per la presó i d’una condemna a mort, que li fou commutada minuts abans de ser executat. Altres obres importants de Dostoievski són Les nits blanques (1848), Apunts del subsòl (1864), o L’adolescent (1875). Els quatre relats que presentem en aquest volum contrasten amb la resta de l’obra de Dostoievski pel seu caràcter humorístic i el contingut de crítica social.

més informació

Feliu Llança, Ponç

més informació

Ponç Feliu Llansa (Sant Mori, 1945), advocat i jutge. Ha estat degà del Col·legi d’Advocats de Girona, membre fundador del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Forma part de l’Associació de Jutges per la Democràcia i ha rebut la Creu de Sant Raimon de Penyafort.

L’hostal de l’estrella. Converses amb Josep Palau i Fabre és el seu quart llibre, després d’haver publicat L’avi Siset (Planeta, 2004), L’any que va ploure cendra (Planeta, 2004), i En el temps de les fronteres (Brau, 2008).

més informació

Freixas Mascort, Lluís

més informació

(Cassà de la Selva, 1964).

Lluís Freixas Mascort s’ha dedicat al periodisme per obligació, a l’escriptura per devoció, i a la lectura per vici.

Ha publicat dos llibres de poesia: La confederació de les ànimes (Lumen, 2000), obra guanyadora del premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, publicada en edició bilingüe català-castellà, i L’epifania de les cisternes (Columna, 1997), que va obtenir el premi Recull de Blanes. L’any 1995 va ser finalista del premi Miquel de Palol de Poesia (premis Prudenci Bertrana). Ara publica el llibre de relats Camins particulars, després de gairebé deu anys de silenci editorial, tot i que en aquest període ha publicat contes, assajos i poemes en diversos volums col·lectius, revistes i antologies poètiques.

Va abandonar la dedicació professional al periodisme després de divuit anys d’exercici. Des de 2003, es dedica a la gestió cultural. Combina aquesta activitat amb l’articulisme i la coordinació de clubs de lectura i tallers literaris en biblioteques i centres culturals. Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris, entre els quals el Festival de Poesia de Girona entre els anys 1998 i 2004.

 

més informació

Freud, Sigmund

més informació

(Freiberg, 1856 – Londres, 1939).

Sigmund Freud , neuròleg, psiquiatra i filòsof austríac. Un dels pensadors més influents del segle XX. A partir d’estudis sobre la hipnosi, va desenvolupar la teoria psicoanalítica com a mètode de curació mitjançant la verbalització i descoberta dels continguts de l’inconscient. Els seus escrits van ser rebuts amb gran recel en la Viena de principis del segle XX però encara avui exerceixen una poderosa influència i són objecte d’interès entre metges, filòsofs, literats, etc. Algunes de les seves obres més influents són La interpretació dels somnis(1900), Més enllà del principi de plaer (1920) i, sobretot, El malestar en la civilització (1930).

més informació

Hanslick, Eduard

més informació

Eduard Hanslick (Praga, 1825 – Baden, Viena, 1904). Musicòleg, professor d’estètica i d’història de la música a la Universitat de Viena. Després d’estudiar dret i composició musical a Praga i a Viena, féu carrera de funcionari i compaginà la seva activitat professional amb la crítica musical. El 1854 publica la seva primera obra, que serà també la més important: Sobre la bellesa musical (Vom Musikalisch-Schönen). En aquest llibre, Hanslick defensa una concepció pura i formal de la música, contra l’expressivisme reivindicat pels seus contemporanis Richard Wagner o Franz Liszt. El rebombori causat per l’aparició de l’obra permeté a Hanslick començar a ensenyar a la Universitat de Viena i convertir-se en crític del prestigiós diari vienès Presse. Tot i que és autor de diverses obres, entre les quals destaquen una autobiografia en dos volums (Aus meinem Leben, 1894) i un recull d’escrits teòrics (Die Moderne Oper, 1875-1900), la figura de Hanslick continua associada, un segle llarg després de la seva mort, sobretot al seu Sobre la bellesa musical, que es continua reeditant, traduint i no deixa de suscitar polèmica i debat.

més informació

Mann, Thomas

més informació
Thomas Mann (Lübeck, 1875 – Zurich, 1955), premi Nobel de literatura l’any 1929 per la novel.la Buddenbrooks (1901), on narra la decadència d'una família burgesa del segle XIX, és un dels novel·listes i assagistes més importants del segle XX. Mann, situat en la tradició realista, es caracteritza per un estil irònic que, en la seva màxima expressió, es mostra a la que és una de les novel·les més importants de la literatura universal: La muntanya màgica (1924), en la qual a partir de la imatge literària d'un sanatori ens mostra la caiguda del món decimonònic. Amb l’ascens del nacionalsocialisme, l’any 1933 Mann s’exilia a Suïssa i, l’any 1938, als EEUU, on dóna classe a la Universitat de Princeton. Amb la nacionalitat nord-americana concedida l’any 1942, retorna a Suïssa, l’any 1952, però no tornarà a residir, tanmateix, a Alemanya. Durant el període nacionalsocialista i la posterior II Guerra Mundial, Thomas Mann desenvolupa una àmplia activitat assagística contra el règim. El pes del nacionalsocialisme y del drama de la guerra apareix també en el rerefons del Doctor Faustus (1947), una altra de les seves obres més rellevants on tracta la situació del artista en el segle XX, però també l'ambivalència de la cultura alemanya davant l'experiència del nazisme. Igualment, a la tetralogia Josep i els seus germans (1933-1943), en la qual Mann narra extensament la història de la figura bíblica de Josep per tractar el problema del mite en la contemporaneïtat. La Llei es situa exactament en el context d'aquest projecte.

més informació

More, Thomas

més informació

Thomas More (Londres, 7 de febrer del 1478 – 6 de juliol del 1535). Humanista, polític, jurista, poeta, traductor, filòsof i teòleg anglès. Canceller d’Enric VIII i amic d’Erasme de Rotterdam, que li va dedicar el seu Elogi de la follia. Va polemitzar amb els teòlegs reformistes de la seva època. La negativa de Thomas More a acceptar el divorci d’Enric VIII i Anna Bolena, així com a acceptar la llei de supremacia, que impedia a l’Església Catòlica de legislar en matèria religiosa a Anglaterra, li va valer l’acusació de traïció i la condemna a mort, per decapitació. Va ser canonitzat per Pius XI l’any 1935. La seva obra Utopia s’ha convertit en una de les més representatives de l’humanisme i la seva influència no ha deixat de fer-se sentir fins als nostres dies.

més informació

Nietzsche, Friedrich

més informació

(Röcken, 1844 – Weimar, 1900).

Filòsof i filòleg. Les seves obres inclouen reflexions crítiques sobre la religió, la moral, la cultura, l'art i la filosofia. Nomenat professor de filologia clàssica a la Universitat de Basilea als 24 anys, abandona el càrrec deu anys més tard per problemes de salut amb els quals haurà de conviure al llarg de tota la vida. De la seva producció cal destacar El naixement de la tragèdia (1872), Humà, massa humà(1878), La gaia ciència (1882), Així parlà Zaratustra (1883-1885), Més enllà de bé i mal (1886), Genealogia de la moral (1887) i Ecce homo (1888), redactat a les vigílies d'una crisi que posà fi a la seva activitat intel·lectual. Amb un estil predominantment aforístic i poètic, els seus escrits han tingut un gran impacte en el pensament del segle XX, especialment en moviments com l'existencialisme o el postmodernisme.

més informació

Palau i Fabre, Josep

més informació

(Barcelona, 1917-2008).

Poeta, narrador, assagista i dramaturg. Considerat un dels grans autors de la literatura catalana del segle XX. Contribueix a la recuperació de la nostra cultura després de la guerra civil, creant i dirigint la revista Poesia i organitzant múltiples recitals de poesia en català. La seva relació amb figures internacionals com Picasso, Artaud, Octavio Paz, Cocteau, Lorca o Alberti li va permetre connectar la cultura catalana amb els corrents artístics més importants del segle XX. És conegut arreu del món com un dels màxims experts en l’obra i la personalitat de Picasso. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d'altres. La pràctica totalitat de la seva obra literària es troba recollida en dos volums d’Obres completes (Gutemberg / Cercle de Lectors, 2005).

Entre els premis més importants que li han estat atorgats hi ha la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).

més informació

Planas i Puigbert, Pau

més informació

Pau Planas i Puigbert (Girona, 1974). Llicenciat en Història. Va ser guanyador del Premi Just Manuel Casero 2007 amb la novel·la La Nau (Amsterdam, 2008). Viu a Girona, on treballa d’administratiu. És autor del bloc pauplanas.blogspot.com

més informació

Rawls, John

més informació

John Rawls (Baltimore, 1921- Lexington, 2002). L’interès de la vida de Rawls està lligat gairebé exclusivament a la carrera universitària que desenvolupà a la Universitat de Harvard i als llibres que publicà. Amb l’obra Una teoria de la justícia es va convertir en un clàssic del pensament polític de tots els temps. És l’obra, per exemple, que els jutges nord-americans utilitzen més a l’hora de fonamentar les seves sentències. En vida va publicar dos llibres més, Liberalisme polític (1993) i El dret de gents (1999).

més informació

Russell, Bertrand

més informació

(Trellech, 1872 – Penrhyndeudraeth, 1970).

Bertrand [Arthur William] Russell, filòsof, lògic i matemàtic gal·lès. Un dels pensadors més influents del segle XX. Premi Nobel de Literatura l’any 1950, es va destacar pel seu activisme pacifista, oposant-se a la cursa nuclear, i pel seu liberalisme polític, moral i religiós, que li comportà dures crítiques i penes de presó en dues ocasions.

Fundador de la filosofia analítica i professor de la Universitat de Cambridge, Bertrand Russell és autor de llibres com Iniciació a la filosofia (1927), Història social de la filosofia (1946) o Assaigs impopulars (1950).

 

més informació

Stravinski, Igor

més informació

(Oranienbaum, 1882 – Nova York, 1971).

Igor Stravinski és un dels compositors més influents, innovadors i independents del segle XX. Deixeble de Rimski-Kórsakov, es va donar a conèixer amb tres ballets: L’ocell de foc (1911), Petruixka (1912) i La consagració de la primavera (1913). L’estrena d’aquesta última obra al Teatre dels Camps Elisis de París es va convertir en un dels escàndols musicals més recordats del segle XX. Visqué a Rússia, a França, a Suïssa i als Estats Units. Va escriure un centenar d’obres, entre les quals destaquen La història del soldat (1918), Les noces(1923), Èdip rei (1927) Simfonia dels salms (1930), Canticum sacrum (1956), o Rèquiem (1963). A més de compositor, va ser pianista i director d’orquestra, intèrpret sovint de les seves pròpies obres.

Paral·lelament a la seva activitat musical, va publicar diversos llibres, com Cròniques de la meva vida (1935) i Converses amb Stravinski (1959), tots dos amb Robert Craft. El seu llibre més influent, però, ha estat clarament la Poètica musical (1942).

més informació

Terricabras Nogueras, Josep-Maria

més informació

(Calella de la Costa, 1946).

Josep-Maria Terricabras Nogueras, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Entre altres llibres d'èxit, ha publicat: Ètica i llibertatFer filosofia avuiLa comunicacióAtreveix-te a pensarRaons i tòpicsI a tu, què t'importa?Pensem-hi un minut i Qüestió de criteri. Ha editat i traduït obres de Wittgenstein i el projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. Ha dirigit l'edició actualitzada del Diccionario de filosofía en quatre volums de J. Ferrater Mora i és col·laborador habitual d'El PeriódicoEl Temps, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Des del 2003, té obert el portal de filosofia a internet www.terricabras-filosofia.cat

 

més informació

Vattimo, Gianni

més informació

(Torí, 1936).

Gianni Vattimo és un dels filòsofs més importants de la segona meitat del segle XX. Després d’estudiar amb Gadamer i Loewith a Heidelberg, esdevé professor d’estètica i més tard catedràtic de filosofia teorètica a la Universitat de Torí, d’on també va ser degà de la Facultat de Lletres, en la dècada dels 70. Ha estat professor visitant en diverses universitats nord-americanes, ha dictat seminaris i conferències en universitats d’arreu del món i és doctor honoris causa per diverses universitats d’Europa i Sud-Amèrica. Ha compaginat la seva activitat acadèmica amb la política, sempre en partits d’esquerres, i entre 1999 i 2004 va ser diputat al Parlament Europeu.

Algunes de les seves obres més importants són Essere, storia e linguaggio in Heidegger (1963), Il soggetto e la maschera (1974), Il pensiero debole (1983), La società trasparente (1989), Credere di credere (1996), Nichilismo ed emancipazioneEtica, politica, diritto(2003), Il futuro della religione. Carità, ironia, solidarietà, en diàleg amb Richard Rorty (2005).

La seva obra completa està en curs de publicació a l’editorial Meltemi (Roma).

més informació

von Kleist, Heinrich

més informació
Heinrich von Kleist (Frankfurt/Oder, 1777 - Berlin, 1811) pertany a una familia de tradició militar i, després dels seus primers estudis, el 1792 ingressa a l'exèrcit prussià, que abandona poc després per iniciar les seves activitats intel·lectuals i literàries, i viatjar per Europa.
Malgrat haver estat empresonat, per la seva activitat política, al castell de Joux durant uns mesos de l'any 1807, manté la seva activitat política de marcat caràcter antinapoleònic en el context tant de l'ocupació francesa com de la reforma prussiana, i l'any 1810 crea a Berlín el diari Berliner Abendblätter. L'any següent, prop del llac Wannsee, a les rodalies de Postdam, se suicida després de disparar contra Henriette Vogel, que patia una malaltia terminal.
De la seva obra literària, especialment rellevant en el drama i la narrativa curta, podem destacar, quant al teatre, Pentesilea (Penthesilea, 1808), El cantir trecat (Der zerbrochene Krug, 1811) —primer drama analític de la literatura alemanya— i, quant a la narrativa, Michael Kohlhaas (1810), o La Marquesa d'O (Die Marquise von O, 1808) —narració que Eric Rommer portà al cinema l'any 1976—.

més informació

Zenia, Salem

més informació

(Frèha (Tizi-Ouzou), 1962).

Poeta i novel·lista en llengua berber, amazic. Va néixer el 26 de setembre del 1962 a Frèha (Tizi-Ouzou), a la regió algeriana de la Cabília. Ha treballat com a periodista i l’any 1998 va fundar el seu propi diari (Racines / Iz’uran), quinzenari bilingüe francès/amazic orientat a la promoció de la literatura berber. Ha publicat els poemaris Les rêves de Ydir / Tirga n Yidir (1993) i Printemps / Tifeswin(2004) i les novel·les Tafrara (1995) i Lyil d wefru (2003). 

Defensor dels drets del poble berber i víctima de la persecució lingüística i integrista religiosa, s’ha vist obligat a acollir-se al programa Escriptor Refugiat del Centre Català del Pen Club, i resideix a Barcelona des de maig del 2006.

més informació

Zola, Émile

més informació
Émile Zola (París, 2 d’abril de 1840 – París, 29 de setembre de 1902), és l’autor més reconegut de l’anomenada escola naturalista (terme popularitzat pel propi Zola per designar l’aplicació del mètode científic positivista a la creació literària). L’any 1862 escriu els seus primers textos i inicia la col·laboració amb la premsa escrita. L’any 1867 obté el seu primer èxit amb "Thérèse Raquin", novel·la que inicia, en Zola, el desenvolupament de la teoria del naturalisme. De la seva producció, destaquen la sèrie d’assajos "Le roman expérimental" (1880) i els vint volums de "Les Rougon-Macquart" escrits entre 1871-1893. D’aquesta època daten algunes de les seves novel·les més importants: "L'Assommoir" (1878), "Nana" (1880), "Germinal" (1885), "La Terre" (1887) o "La Bête humaine" (1890). El cas Dreyfus i l’article "J’accuse!" ("L’Aurore", 13 de gener de 1898) marcaran clarament els anys finals d’un dels grans noms de les lletres franceses.

més informació

traductors

Bigorra Cervelló, Lourdes

més informació
M. Lourdes Bigorra Cervelló (Barcelona, 1961). Llicenciada en Filologia Romànica-Francès per la Universitat de Barcelona (1984), i traductora jurada, inscrita al Registre professional de traductors i intèrprets jurats (RTIJ) de la Generalitat de Catalunya (modalitats francès-català-francès i castellà-català-castellà). Com a traductora ha col·laborat, entre d'altres, amb L'Avenç, 1984, La Campana, Mondadori, Gran Teatre del Liceu, RBA Editores, la Universitat Oberta de Catalunya, Larousse, o La Magrana. Des del curs 2007-2008, és professora de Metodologia i pràctica de la traducció, francès-català i francès-castellà i de Traducció literària francès-català i francès-castellà a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).

més informació

Castellanos, Carles

més informació

 

Carles Castellanos és professor a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. És enginyer industrial i lingüista, especialitzat en les llengües afroasiàtiques i en l'estandardització de les llengües. Doctorat a la UAB amb una tesi sobre l'estandardització de les llengües i l'aplicació a la llengua amaziga (1998). Autor de diverses obres lexicogràfiques i de diversos treballs de tema sociolingüístic i historiogràfic, ha desenvolupat diferents projectes d'aplicació de la informàtica a la llengua catalana. És coautor, entre d'altres obres, deLa llengua rifenya (UAB, 1995).

 

més informació

del Pozo, Joan Manuel

més informació

 

Joan Manuel del Pozo és professor de Filosofia de la Universitat de Girona, on explica filosofia antiga i filosofia política. La seva recerca es concentra, des de la tesi, en Ciceró entorn del qual ha fet diverses publicacions; també treballa com a membre del grup de recerca del seu departament en el camp de la filosofia política. Ha traduït al català, publicats  per la Fundació Bernat Metge, dos tractats filosòfics de Ciceró, el De natura deorum i el De re publica. Manté una intensa activitat com a conferenciant aquí i en diversos països. Com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona i conseller d'Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall. Actualment és conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 

més informació

Farrés Juste, Oriol

més informació

Oriol Farrés Juste (Sabadell,1980). Ha treballat com a professor de secundària i actualment és professor de filosofia a la Universitat de Girona. Ha col·laborat en la redacció de manuals de filosofia i ha traduït La condició humana de Hannah Arendt (Barcelona: Empuries, 2009). Així mateix, és professor consultor del Instituto de Altos Estudios Universitarios.

més informació

Jové Massana, Xavier

més informació

Xavier Jové Massana (Bell-lloc d’Urgell, 1962). És doctor en filologia per la UB i catedràtic d’ensenyament secundari. Ha estat professor de literatura alemanya a la URV i a la UAB. La seva tesi doctoral investiga influències culturals i relacions editorials entre la República de Weimar i la II República espanyola. Ha publicat els llibres de poemes Tripulants (2004) i Els 7 pecats revisitats (2011), així com també diferents articles de crítica literària, cultural i educativa.

 

més informació

Montané Forasté, Anna

més informació
Anna Montané Forasté (Reus, 1963) és doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i  Professora Titular de la Secció d’Alemany del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, Universitat de Barcelona, on imparteix docència sobre història de la literatura en llengua alemanya, romanticisme alemany i sobre teoria de la literatura. Ha escrit diversos articles sobre l’obra de Peter Handke, Josef Winkler, Angela Krauß, Peter Bichsel, Bernhard Schlink, Thomas Bernhard, Franz Kafka i Thomas Mann, entre d’altres. Ha traduït Escrits dramatúrgics. Friedrich Dürrenmatt (Teatre Nacional de Catalunya, 2005 ) i Los avispones de Peter Handke ( Nórdica Libros, 2010).

més informació

Murgades Barceló, Josep

més informació
Josep Murgades i Barceló (Reus, 1951). Filòleg, articulista i traductor. Doctorat en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Estudiós del Noucentisme, és autor, entre altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d’Ors» del vol. 9 de la Història de la literatura catalana (1987). Ha tingut cura de l’edició de diversos volums de l’«Obra catalana d’Eugeni d’Ors». Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra, és coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (amb X. Lamuela, 1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (2005). Actualment prepara l’edició dels Textos i materials que constituiran el vol. 9 de les «Obres completes» fabrianes, en el marc de les quals també ha anotat les Converses filològiques (amb M. Toldrà, vol. 7, 2011). Els seus assaigs sobre sociolingüística són aplegats a Llengua i discriminació (1996). Membre fundador de la revista Els Marges, des de 1990 n’és codirector amb J. Castellanos. Ha traduït obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund. És l’investigador principal del projecte de recerca «Ecdótica, lengua literaria y poéticas: creación y crítica catalanas de los siglos XIX i XX».

més informació

Olid Báez, Isabel

més informació

Isabel Olid Báez (Mataró, 1977). És traductora i professora de llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertany al grup d’investigació sobre literatura infantil i juvenil GRETEL. Ha escrit diversos articles sobre literatura infantil i juvenil i ha traduït nombrosos llibres de l’anglès i el francès al català i el castellà. 

més informació

Ponsatí-Murlà, Margarida

més informació

Margarida Ponsatí-Murlà (Figueres, 1980). Llicenciada en Filologia Eslava per la Universitat de Barcelona. Traductora i intèrpret del rus al català. Ha traduït, entre d’altres, els poetes Pàvel Lukiànov, Dmitri Vedeniapin, Denís Nóvikov, Borís Rizhii i Oleg Txukhóntsev. Professora de català a l’Escola d’Idiomes de la Universitat Autònoma de Barcelona. És presidenta de l’Associació RussoCatalana ARCA.

més informació

Ponsatí-Murlà, Oriol

més informació

 

(Figueres, 1978).

Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. Premi Extraordinari de Llicenciatura (2003) i DEA en filosofia antiga (2007). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, El País, La Vanguardia). Codirector amb Georgina Reyner del Festival de Música Contemporània de Girona des de l’any 2002 i coordinador de la col·lecció d’assaig musical conTmpo-Documenta Universitaria. Ha traduït l’assaig Música experimental. De John Cage en endavant, amb Isabel Olid, i obres de Denis Diderot, Igor Stravinski o Gianni Vattimo. És professor de Filosofia Antiga de la Universitat de Girona.

 

més informació

Terricabras Nogueras, Josep-Maria

més informació

(Calella de la Costa, 1946).

Josep-Maria Terricabras Nogueras, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Entre altres llibres d'èxit, ha publicat: Ètica i llibertatFer filosofia avuiLa comunicacióAtreveix-te a pensarRaons i tòpicsI a tu, què t'importa?Pensem-hi un minut i Qüestió de criteri. Ha editat i traduït obres de Wittgenstein i el projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. Ha dirigit l'edició actualitzada del Diccionario de filosofía en quatre volums de J. Ferrater Mora i és col·laborador habitual d'El PeriódicoEl Temps, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. Des del 2003, té obert el portal de filosofia a internet www.terricabras-filosofia.cat

 

més informació

Vergés Gifra, Joan

més informació

 

(Banyoles, 1972).

Joan Vergés Gifra és professor de filosofia de la Universitat de Girona i professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat "Les esquerdes del liberalisme polític: una crítica filosòfica a John Rawls" (Barcelona: Pòrtic, 2006) i ha traduït nombroses obres filosòfiques d'autors com Richard Rorty, Richard M. Hare, Karl-Otto Apel o Agnes Heller.

 

més informació

 

Edicions A Petició, SL © 2007.
CIF B17741240. Pl. d'Europa, 3-2n-2a de Girona.
inscrita al Registre Mercantil de Girona, al Volum 1919, Foli 108, Secció 8, full núm. GI-31787, inscripció 1a